Temps fa que no et dedicava uns minuts de silenci, una estona de calma, uns moments de quietud.
És bo parar-se un moment de tant en tant i això em costa. Quan vaig "batejar-lo" tot parlant de ritmes, vaig ser prou simple: al teu o al meu pas, velocitat. I cal dir que val per tot i no només per córrer. No se que cal fer per augmentar rapidesa i en canvi sí que vaig augmentant temps. Ho hauré de preguntar a Mr. Entrenador. A la vida no és senzill seguir el ritme d'altres i a d'altres no els poso fàcil seguir el meu. Senyal que em faig gran? senyal d'alguna cosa que desconec? d'alguna cosa que no veig?
Conec part de mi (ja m'agradaria conèixer-me més) i se que quan més la corda apreta, menys peresa tinc. M'agraden els reptes. Segurament m'agrada patir quan no hi ha necessitat. M'agrada estar rodejat de gent però m'agrada callar. M'agrada escoltar, mirar. M'agrada "pencar" però no m'agrada la rutina. Ara tinc al cap preparar-me per córrer la marató de Barcelona l'any vinent. Després de sis anys d'anar al sorteig sense sort per la de Londres crec que haig de provar la de casa. Molts canvis caldran, però com en d'altres coses, si m'hi poso ho faig. I abans dels cinquanta vull haver-ne fet una. Una i prou. Ja cal que m'hi posi. Certament hi ha canvis que haig de fer i em pregunto si tindré el cap clar, si podré, si faig bé. Puc comparar córrer, com sempre dic als alumnes, amb qualsevol altre repte o fet que passa, faig o toco a diari.
Com em recorda la tassa, calma i a tirar endavant. I jo afegeixo: segur que puc!
