Feia temps que no dedicava una estona a estar només amb mi, escoltant cançons d'aquelles que dic m'agraden, i amb poca llum al voltant; recollit, sol, amb mi mateix. Vaig escoltar les paraules que donen títol a aquest escrit en un anunci de cervesa. Curiós. En un temps que no controlem, una cervesa sense alcohol ens demana que sapiguem aturar-nos si volem continuar. I això és el que estava fent justament aquests dies: aturar-me, observar, decidir -difícil- , canviar -més difícil-, assumir fets i, per damunt de tot, decidir tirar endavant. Aturant-me primer. I sense por.
Hi ha reptes davant meu. Molts. Portes que tanco. Persones que no tinc, persones que no em tenen. Amics i amigues que creuen en mi, com jo, després de l'aturada, crec en mi mateix. Mai tan poques paraules recordo haguéssin produït aquest enrenou. Moltes peces s'han posat a lloc. Valors. Tan fàcils de destruir en altres i tan fàcil que ens és dir "els tinc". Res... per continuar, cal aturar-se.
El propi anunci mostra una persona que surt a córrer. Primer canvi: ha començat el temps dedicat a la marató. Intentaré no fer-ne bandera, ni parlar-ne gaire, no sigui que al final no la faci. Implica molts canvis en mi. Tanco portes per obrir-ne d'altres. Amb tristor al tancar-les però amb l'alegria d'haver viscut content durant temps amb el que i qui deixo fora. Deixo enrera sortides de mitja hora per fer tirades llargues, per cuidar el cos i la ment que tanta falta em fa. Deixo enrera persones que creia amigues. Necessito una tranquilitat que estic segur arribarà aviat amb aquesta aturada, amb aquests canvis que comencen en continuar de nou. Amb tristor que deixo enrera, m'animo a pensar amb il·lusió en el que tinc per davant. Començo a saber i a distingir a qui importo i a qui no.
M'aturo, surto a córrer, em relaxo, penso i em dic a mi mateix "au, ja començo a estar llest per continuar". Un nou moment a viure... i sí: per continuar m'he hagut d'aturar. I ho he aconseguit. Som-hi! Sense recordar el dolent. Només el bo. Pare, se que veient-me des d'on estàs, em dónes aquest puntet d'energia per continuar. Gràcies!
M'aturo, surto a córrer, em relaxo, penso i em dic a mi mateix "au, ja començo a estar llest per continuar". Un nou moment a viure... i sí: per continuar m'he hagut d'aturar. I ho he aconseguit. Som-hi! Sense recordar el dolent. Només el bo. Pare, se que veient-me des d'on estàs, em dónes aquest puntet d'energia per continuar. Gràcies!
| El Puig. Planoles. Un lloc molt important a la meva vida |