I ara una altra cursa: la de les vacances!

No tinc clar que aquest estiu pugui descansar. Tinc la lleugera o fugaç sensació que el cap no pararà de barrinar. Sí, però, que sortiré a córrer ja des de diumenge; al meu ritme! això sempre.

Necessito el verd, la nit, la fresca, l'olor del meu Planoles. Necessito pujar al Taga i al Puigmal. Necessito despertar-me a Planoles. Necessito cridar i treure angoixa. Necessito saber que algú m'escolta. Necessito cansar-me físicament i descansar mentalment.

I com cada any el mes d'agost serà com una cursa d'obstacles: sardinades i costellades. Trobades amb la colla. Visita d'amics i visita de família. Avui dos-cents grams de macarrons, demà un quilo de pasta. Dia sí dia no hi ha gent a casa. Ara un te, després un gintònic. Són obstacles macos de superar. El fet és saber si estic prou bé per tanta festa. La resposta a partir de demà.

Una altra mena de cursa

Una cursa és, segons vull creure, el fet de superar obstacles.

Les curses impliquen córrer, fer quilòmetres i millorar reptes personals de tota mena. Però dins d'aquests "reptes personals de tota mena" n'hi ha com el fet de tornar a actuar en una obra de teatre amateur -"Dotze homes sense pietat" en el meu cas- després d'anys de no poder memoritzar un paper, fet que per mi va ser una fita esperada amb molta il·lusió després de dos anys de no trobar-me bé.

També hi ha reptes com el fet de col·laborar i organitzar el taquillatge i venda d'entrades per les representacions del musical "Un somni tinc". I ha estat un repte personal! sí! acomodar l'elevat nombre de públic que ha assistit a cadascuna de les funcions no és senzill. Un repte, perquè si més localitats hi haguéssin hagut, més espectadors haurien tingut els actors i actrius. A quants espectadors els hem hagut de dir no!

No és senzill vendre entrades i triar localitats sense la "complicitat" de programes informàtics, acontentar als espectadors, fer-los entendre que no hi ha lloc i que si n'hi ha, potser no és el que ells volen. Voldria tenir la ma trencada per fer "sudokus" i trencaclosques; voldria tenir la capacitat de disposar d'una mena de "ServiGat" (ja m'enteneu) on poder dirigir als espectadors a comprar entrades i evitar-nos dificultats. Però tot plegat penso si tot aquest món de dificultats, trobades nocturnes, trucades a dojo, compartir problemes, riures i il·lusions, no forma part del món amateur que tant m'agrada?

Sóc amateur corrent, sóc amateur fent teatre... què més vull?

Cursa a Londres

Mig juliol. Plou. Fa fresca. Potser menys que a Planoles, però en fa. És la mena de fresca que m'agrada: ni fred ni calor. Diumenge en feia. Perfecte per la cursa. Vint-i-sis mil persones disposades a córrer pel centre de Londres. Jo no sóc pas un corredor nat, ni tan sols pretenc fer cap proesa. Només gaudir i entendre que el que faig, córrer, és bo per a mi. Vaig sortir quaranta-cinc minuts després de començada la cursa. Molta gent! I un ambient que enamora. Quanta gent cridant, aplaudint, animant... fins i tot vaig veure una parella amb copes de cava (o champagne lol?)

Aquestes són les curses que m'agraden a mi. Sortir a gaudir. No em cal competir. Ja competeixo en altres temes de la meva vida i ja en tinc prou.