Les curses impliquen córrer, fer quilòmetres i millorar reptes personals de tota mena. Però dins d'aquests "reptes personals de tota mena" n'hi ha com el fet de tornar a actuar en una obra de teatre amateur -"Dotze homes sense pietat" en el meu cas- després d'anys de no poder memoritzar un paper, fet que per mi va ser una fita esperada amb molta il·lusió després de dos anys de no trobar-me bé.
També hi ha reptes com el fet de col·laborar i organitzar el taquillatge i venda d'entrades per les representacions del musical "Un somni tinc". I ha estat un repte personal! sí! acomodar l'elevat nombre de públic que ha assistit a cadascuna de les funcions no és senzill. Un repte, perquè si més localitats hi haguéssin hagut, més espectadors haurien tingut els actors i actrius. A quants espectadors els hem hagut de dir no!
No és senzill vendre entrades i triar localitats sense la "complicitat" de programes informàtics, acontentar als espectadors, fer-los entendre que no hi ha lloc i que si n'hi ha, potser no és el que ells volen. Voldria tenir la ma trencada per fer "sudokus" i trencaclosques; voldria tenir la capacitat de disposar d'una mena de "ServiGat" (ja m'enteneu) on poder dirigir als espectadors a comprar entrades i evitar-nos dificultats. Però tot plegat penso si tot aquest món de dificultats, trobades nocturnes, trucades a dojo, compartir problemes, riures i il·lusions, no forma part del món amateur que tant m'agrada?
Sóc amateur corrent, sóc amateur fent teatre... què més vull?
2 comentaris:
Pepo, tots som amateurs en aquesta vida, ningú ve amb experiencia. El que es important es ser feliç, i a l'hora potser es també el mes dificil. Seguim provant, oi?
Bon Dia Josep, (o et puc dir Pepo?).. Quan era molt joveneta anava a veure teatre amateur seguint als meus germans i desde la platea de La Palma pensava que jo ni tant sols servia per ser espectadora, em sentia "espectadora amateur".. però hi disfrutava. Un bon dia vaig tindre l'ocasió de fer alguna coseta dalt de l'escenàri i em va semblar que no hi havia res millor que ser actor amateur!, amb el temps un bon dia vaig fer d'apuntadora.. Oh!! quin luxe ser apuntadora amateur, segur que no hi ha res que s'hi pugui comparar!...Ara, entre obra amateur i espectacle amateur em dedico a l'ofici d'acomodadora amateur,de productora amateur, taquillera amateur i relacions amateurs (lleig?) públiques. Saps un secret? m'encanta rebre a la gent al teatre endreçat a punt de solfa i saludar-los: benvinguts a La Palma.
L'enhorabona per totes les teves activitats amateurs que fan evident que entre l'afició i la professió hi ha una ratlla molt prima.
Ah! i jo tampoc suo mai!!
Publica un comentari a l'entrada