Mayolas per duplicat

Parlava d'amistats i de córrer fa ben poc. I avui una altra bona oportunitat de lligar les dues coses ha sorgit; i de nou, per la xarxa i, molt més important, perquè portem el mateix cognom. No és senzill que trobis aquesta complicitat en amics, però bé pel fet del cognom, bé per una confiança ràpidament posada en pràctica, et sents còmode xerrant de com som, de què passa i de com vivim.

A més, l'Alejandro ha estat molt ben acollit per la meva colla i això em fa sentir content. Sí. Perquè vol dir que jo he acertat apostant per aquesta amistat, però també perquè ell ha sabut estar atent a allò que passava al seu voltant. No ha estat només córrer, fet en el que ell n'és especialista i així de bé li ha anat. També per venir-me a esperar quan encara jo corria. Un bon gest seu, de la Neus, d'en Xavi i d'en Toni.

He decidit doncs que no canviaré d'amagades l'ordre en els resultats. Era senzill: una A per una J. Jo al principi, ell al final. Però no. No ho faré. Una bona amistat no pot començar fent jo trampes :-)

Noves amistats

Sempre hi ha un dia en el que pots dir "he estat de sort" de la mateixa manera que hi ha cops que la fortuna no et vol ni venir a saludar. Conèixer persones sempre ha estat quelcom que m'ha agradat. Amb més o menys afinitat hi ha aquell seguiment, en els temps que vivim, fent servir les famoses i bones (?) noves tecnologies. Després, i segueixo sense descobrir res, arriba el moment de la trobada fora de la pantalla de l'ordinador. Quina barrera! Quantes coses imaginem i sort que en tenim. No és gens original però sí és maco. Saps que hi ha persones amb qui no et veuràs mai però crearàs un cert vincle -em passa amb persones a qui he conegut a les xarxes socials a qui els agrada córrer per exemple; ens anirem seguint pel que escrivim però no ens sentirem la veu. No hauria de ser així. Hauríem de canviar-ho! Però és difícil!Qui fa el primer pas?

I a vegades, un simple "hola" desencadena sacs plens de missatges que et fan estar enganxat a la màquina per després passar al telefon, per després passar a trobar-te. Tot força ràpid. La distància, Planoles - Mataró, per exemple, no sembla gaire si penses que aquest "hola" podria haver arribat d'aigues enllà. És maco. Cal saber entendre-ho, cal passar per sobre de tanques algunes de ben altes i fermes, i d'altres que cauen amb senzillesa i naturalitat. Jo sóc dels romàntics somniadors que creu que és possible tenir bons amics que apareixen com un bolet a la tardor i que, al menjar-lo, assaboreixes el gust i el recordes. Un tresor. Parlant de bolets, aquí a Planoles, ja n'he vist i n'he menjat. Pocs, no gaires. Però bons. Com els amics i amigues: pocs, no gaires. Però bons. Benvingut!

L'Imma i la seva "cursa"

El "feisbuc" evidentment dóna per a molt i no calen més explicacions; qui ho fa servir ho sap. Té prou força per convocar persones a festes, mogudes, concerts... i també, i això l'Imma ho va fer molt bé, per aplegar persones per fer una caminada. Ni llarga ni curta. Senzillament una caminada. Amb gent "del feisbuc". I això és on vull incidir: rebem unes quantes invitacions a fets cada setmana, però cap em va captivar com aquesta. Per a mi era ben nou. Persones, potser algunes d'elles amb poques coses en comú, però amb la voluntat de passar una estona caminant i retrobant un bell paratge de Teià. Pel que vaig seguir al seu "mur", l'Imma va quedar ben sorpresa de l'acollida que va tenir la seva proposta. No tan sols és el caminar, el fer exercici, el cansar-se (des del "feisbuc" no rebo gaires propostes d'activitats per "suar la cansalada"). Per mi és el fet que podem anar més enllà: petites coses però amb un fons ben gros. Què maco trobar-se per xerrar, compartir, gaudir de la companyia d'amics i coneguts, de les vistes del poble de Teià des del Sant Crist. Sentir-se estimat per un poble (sí, ja ho dic bé), sentir-se protegit pels forts braços del Crist, sentir-se content de ser qui som i com som. Enhorabona per la bona proposta Imma!