Noves amistats

Sempre hi ha un dia en el que pots dir "he estat de sort" de la mateixa manera que hi ha cops que la fortuna no et vol ni venir a saludar. Conèixer persones sempre ha estat quelcom que m'ha agradat. Amb més o menys afinitat hi ha aquell seguiment, en els temps que vivim, fent servir les famoses i bones (?) noves tecnologies. Després, i segueixo sense descobrir res, arriba el moment de la trobada fora de la pantalla de l'ordinador. Quina barrera! Quantes coses imaginem i sort que en tenim. No és gens original però sí és maco. Saps que hi ha persones amb qui no et veuràs mai però crearàs un cert vincle -em passa amb persones a qui he conegut a les xarxes socials a qui els agrada córrer per exemple; ens anirem seguint pel que escrivim però no ens sentirem la veu. No hauria de ser així. Hauríem de canviar-ho! Però és difícil!Qui fa el primer pas?

I a vegades, un simple "hola" desencadena sacs plens de missatges que et fan estar enganxat a la màquina per després passar al telefon, per després passar a trobar-te. Tot força ràpid. La distància, Planoles - Mataró, per exemple, no sembla gaire si penses que aquest "hola" podria haver arribat d'aigues enllà. És maco. Cal saber entendre-ho, cal passar per sobre de tanques algunes de ben altes i fermes, i d'altres que cauen amb senzillesa i naturalitat. Jo sóc dels romàntics somniadors que creu que és possible tenir bons amics que apareixen com un bolet a la tardor i que, al menjar-lo, assaboreixes el gust i el recordes. Un tresor. Parlant de bolets, aquí a Planoles, ja n'he vist i n'he menjat. Pocs, no gaires. Però bons. Com els amics i amigues: pocs, no gaires. Però bons. Benvingut!