La Seu d'Urgell. 8 d'octubre.

Com segurament sabeu sóc professor i treballo a la concertada tot i que defenso els dos tipus de centre més populars (sempre he dt que el que importa és el docent; no si és pública o concertada - si el docent és bo, ho serà als dos llocs. I si "surt malament", serà dolent en ambdues escoles). Treballo en una escola concertada que pertany a l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell on sóc el cap d'estudis de secundària. Aquest cap de setmana és festa grossa ja que han beatificat a Anna Maria Janer, catalana, amb vincles per forces països del món. 

A dia d'avui, creure en això és una altra cursa que cal superar. Com  també sol ser costum, hi ha qui hi està a favor i qui creu que ho ha d'esborrar de les nostres vides. Dir "hi crec" pot costar a alguns, però ahir, a La Seu, les cares dels assistents tenien una alegria que feia dies no veia. I imagineu la de les religioses. Era la festa de tots però molt especialment la d'elles.

Tenia les meves pors, dubtes de com aniria tot plegat, del nombre d'assistents que hi sentia hi hauria, de que es perdés el control amb tanta gent. Però no. Felicitats! Vaig parlar amb en Joan Manel i les alumnes del meu centre (i en aquest cas del curs del que en sóc tutor) i, tot i estar molt cansades, estàven ben contentes. Aconteixements com els d'ahir no saps mai quan els tornaràs a viure.  

Crec que en el món hi ha d'haver cabuda per a moltes coses i una és aquest fet d'honorar, si es vol dir així, a Anna Maria Janer. Miracle sí o no, el fet que a mi em crida l'atenció és la seva manera de viure, el seu fer. Cal posar-lo en el seu temps, en quan ella va viure, i saber treure'n allò aplicable als nostres dies. Com a professor que sóc, si que crec en una de les coses que ella portava a terme quan treballava amb quitxalla: duresa mai, fermesa sempre. Ben senzilla de dir, molt difícil d'aplicar. A mi m'agrada que l'hagin fet beata, hi vaig assistir i en vaig sortir content. Tan respectable com qui no hi creu.

La foto no és com la dels diaris d'avui. Només ensenya el lloc on arribàvem i ens acreditàvem. Prop de cinc mil persones!