La cursa de Sant Silvestre, al Masnou, la vàrem córrer el dia de Sant Esteve. Molt content d'haver-hi participat; I tot que ni saben qui sóc, fora dels de l'Ajuntament, felicitats als organitzadors. Però curses n'hi ha moltes durant l'any. Algunes que ja hem fet i d'altres previstes pel proper any que està a punt, molt a punt, de començar.
Les curses d'entrebancs i obstacles, en les que sembla tingui atracció (fatal) per participar, em van prou malament. Són curses que també faig al meu ritme tot i que no amb ganes. Però, diguem-ho, tinc l'instint (bàsic i primari) de trobar-m'hi participant. Curses en les que et baralles amb amics, que quedes bé amb uns i amb d'altres no, que fas això i uns volen allò, i que si faig allò, allò no agrada a alguns. Que si quan et venen de front t'esquiven, però quan corren darrera empenyen per fer-te caure... bé, ja m'enteneu. Diria que ens passa a molts.
Hi ha coses que haig de canviar, maneres de fer, d'entrenar, de donar valor a allò i a aquells a qui estimes, de recuperar valors que durant la cursa de l'any vaig perdent. Valors... sàvia paraula; valors... fàcilment en parlem però ens costa seguir-los. Un, un parell? valors... els veig en altres corredors i no els veig en mi a vegades? m'hauré de netejar les ulleres.
Però vaja, avui, 31 de desembre, després d'haver tingut una xerrada amb l'home dels nassos a qui, de casualitat he trobat, he decidit posar fil a l'agulla. Hi ha una marató per fer. O intentar-ho. No hi vull deixar la vida. I això implica canvis. Molts. Tot un repte. I el repte ja és preparar-la. Si la faig, benvinguda. Els canvis per a fer-la, l'entrenament, els valors a modificar, tot, haurà valgut el seu cost emocional.
A reveure doncs el què i qui no vull al costat meu. Benvingut el què i qui necessita de mi o a l'inrevés, que jo també necessito de "què" i "qui".
Perdoneu-me si en alguna cursa us he trepitjat, molestat. Perdoneu-me les vegades que us he intentat seguir i he quedat massa enrera. Us demano, això sí, que m'estimeu com jo us estimo (sona a bíblic, però és ben natural dir-ho), que em valoreu per qui sóc i no qui voleu que sigui. Que em deixeu fer les curses al meu ritme!
Bons propers dotze mesos!
