Falta poc per Nadal!

Falta poc per Nadal. Ben poc. I un munt de coses a fer encara i per les que no trobo temps; no trobo, no busco, no tinc, no organitzo, no cuido, no vigilo... És clar que jo no estic fet per seguir alguns ritmes. Haig de seguir el consell que vaig trobar ahir: "corre el que puguis ja que qualsevol metre que corris és millor que no córrer res; corre per a tu mateix i, finalment, estigués ben orgullós del que fas". Doncs sí: com de costum vull que això, com dic als meus alumnes, serveixi també pel meu fer diari. Els amics, els bons amics, els més propers i els no tan propers, els companys de feina, d'estudis, tots, som diferents. I haig i hem d'entendre que som diferents físicament i tampoc no som iguals en les nostres maneres de fer. No som ni millors ni pitjors. No cal valorar. Jo corro més lentament que un altre que corre molt més. Jo faig les coses segons un criteri i uns altres les fan sota un altre. Qui té la certesa de fer les coses bé? jo no. 

Falta poc per Nadal. Moment de reflexió, de saber-se estimat i saber estimar. De compartir el que tinc en aquest moment, de gaudir després d'unes setmanes d'incerteses. De saber dir "sí" i saber dir "no". D'acceptar el que no agrada quan cau i el que ens il·lusiona quan arriba. De no maltractar i no ser tolerant. De gaudir. D'entendre. De fer passes endavant. De seguir un camí. El meu camí. A un ritme: el meu!