No tinc clar que aquest estiu pugui descansar. Tinc la lleugera o fugaç sensació que el cap no pararà de barrinar. Sí, però, que sortiré a córrer ja des de diumenge; al meu ritme! això sempre.
Necessito el verd, la nit, la fresca, l'olor del meu Planoles. Necessito pujar al Taga i al Puigmal. Necessito despertar-me a Planoles. Necessito cridar i treure angoixa. Necessito saber que algú m'escolta. Necessito cansar-me físicament i descansar mentalment.
I com cada any el mes d'agost serà com una cursa d'obstacles: sardinades i costellades. Trobades amb la colla. Visita d'amics i visita de família. Avui dos-cents grams de macarrons, demà un quilo de pasta. Dia sí dia no hi ha gent a casa. Ara un te, després un gintònic. Són obstacles macos de superar. El fet és saber si estic prou bé per tanta festa. La resposta a partir de demà.
1 comentari:
Quina enveja Josep. Jo ja estic treballant. Després d'uns dies a Londres (a tope) amb tota la familia, ja torno a estar a l'oficina. Disfruta de Planoles i del pirineu. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada