Vinga! som-hi de nou després de setmanes llargues de no escriure. Com em van dir que fes, en aquesta entrada havia de deixar clar que el ritme ja no el marco ni jo... però espero recuperar-lo ben aviat.
Planificar? de què serveix? per segons què, de molt. I ha funcionat molts cops tot i que no sempre ho he sabut aprofitar. Ara mateix, però, el mot "planificar" ha desaparegut del meu diccionari personal de butxaca -bàsic, senzill i elemental. No trobo ni la traducció en anglès, la llengua del meu ofici :-)
Quan no pots decidir per tu mateix què faràs en les properes setmanes te n'adones del que manca: en aquest cas, salut. D'una realitat que fins fa ben poc, no volia creure, no volia entrar-hi, a tenir clar que no passarà res malgrat vinguin mesos difícils (o no!). Ho he verbalitzat i ho he apagat, creient-me la dita que si no en parles, no existeix. I sí. Sí que hi és. Per tant, millor creure-m'ho, fer cas, i portar-me bé, tot i que això no se m'ha donat mai gaire bé). Un cop coll avall, passes un procés que mai hauria imaginat: tot descendeix. Fins arribar als peus. I un cop allà, ho trepitges, ho intentes deixar de costat, netejar els peus... però no. Per tant no queda més que fer-ho pujar al cap de nou, acceptar que toca treballar de valent per superar pors i demostrar que tot seguirà igual -o fins i tot millor!
Per tant, el ritme ara mateix el marquen unes coses petites i rodones: carai amb el poder que tenen! Córrer? ull! caminar, millor. Poc a poc. Poc a poc al costat de família, amics i amigues, que accepten com reacciono, com funciono, com el cos no dóna, ara per ara, per a més. Cadascú té el seu ritme, i ara encara me n'adono més: una sola frase, una trucada diària, un missatge, una abraçada, una mirada, un gest de comprensió, moltes paraules, molts discursos preparats, algún no se què dir... ritmes; ritmes ben diferents. Tots ells acceptats.
El meu ritme, tot i no controlar-lo jo, ha de ser positiu. No pot ser de cap altra manera. Positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada